Històries de piscina: La mujer de las boyas

Bé, com ja vaig prometre fa uns dies, inauguro aquesta nova secció. Seran textos més aviat curtets la majoria, però crec que us mereixeu conèixer a gent que comença a ser important en la meva vida. Un primer personatge sense cap dubte és “La mujer de las boyas”. El seu nom diu moltíssim d’ella ja, però us posaré en situació. 

Arribava jo a les 8’30h a la piscina pensant: “Un dimarts a aquesta hora qui collons ha d’estar nedant? 8 carrils per mi!!!”. Primera mentida. En entrar a la piscina hi havia gairebé la mateixa densitat de gent que a la rambla el dia de Sant Jordi, això sí, amb mi entrant a l’aigua, la mitja d’edat es va reduir considerablement fins uns jovenívols 117’4 anys. Abans d’entrar a l’aigua vaig intentar detectar un carril que em permetés anar a un ritme acceptable i sense topar amb gaire gent. Sense ulleres no veig una merda i lentilles no vaig portar, però finalment vaig trobar un bon carril d’anada i un altre de tornada. Amb tanta gent hi havia de tot: gent que nedava d’esquenes, gent que feia crol, altres preferien fer braça, algun nedava tipo gos, algun espontani seia sobre un xurro i avançava com a bonament podia, peeeeeerò la dona amb la que compartia carril simplement no nedava. Tampoc estava quieta. Feia un entrenament digne de un ranger. Anava enganxada de mans i peus a la boia i anava d’un cantó a l’altre sense parar. La veritat és que no entenia massa bé aquell exercici ja que a l’estar dins l’aigua no peses gens, però tractant-se d’una ninja tan veterana, vaig entendre que no se la podia jugar fent el mateix exercici a 20m sobre el terra.

Jo al ser el meu primer dia, a les 8’31h estava rebentat, però vaig pensar que sent el més jove havia de seguir una estoneta més, mínim el doble! Finalment vaig desistir i vaig sortir de l’aigua. La dona allà va seguir d’una banda a l’altra avançant per la corda de boies, de fet al cap d’un parell de dies vaig tornar i allà estava. M’agrada pensar que des de que vaig marxar de la piscina, ella encara no ha sortit, i que en realitat és una joveneta de 20 anys el que passa és que tanta aigua la té arrugada i encongida com una pansa.