Animals...mmm... "curiosos" per dir-ho d'alguna manera

L'altre dia, en un dia plujós, van sortit a passejar alguns dels animals que més fàstic fan al món. Feia temps que no els veia alegrement campant per la ciutat. Això em fa pensar que, a més de lletjos i fastigosos, són idiotes, perquè tenint tot l’any per sortir, trien els dies que plou, que el que menys ve de gust és sortir al carrer. Molts dels animals que ara diré segur que us poden semblar dels més entranyables, però si els mires amb deteniment tots ells tenen coses que els fan sinistres. 

Començaré pel que més fàstic em fa i el qual ha inspirat aquest text, i per això li he dedicat la foto. Es tracta del cargol, un animal que sembla un moc gegant i que es mou. A més, en especial a la tardor quan surten tots en massa, és inevitable acabar trepitjant-ne algun, i sense cap mena de dubte, això es el que el fa més fastigós. Tot i que en un primer moment la sensació és similar a la de trepitjar un "kiko", quan t'ho mires detingudament el que realment has trepitjat és un moc gegant. El que em sembla més greu de tot, és que hi hagi gent que se’ls mengi, i molta d’aquesta gent s’escandalitza quan a països asiàtics mengen escarabats, saltamartins o algun insecte per l’estil. Almenys aquests animals tenen una estructura definida i s’aguanten drets. (NOTA: tampoc me’ls menjaria ni boig)

Aquest següent animal no fa fàstic, però depèn com, fa por. Es tracta de les tortugues. Tenen la seva gràcia, però quan comencen a estirar el coll fins extrems inimaginables, mostrant les dues taques vermelles que tenen al coll, són molt sinistres. A més, com les cuidis bé, comencen menjant gambetes petites i acaben menjant pernil o pollastre. (Ho he vist amb els meus propis ulls.)

No tinc res en contra dels animals que duen la seva casa a l’esquena, en contra del que pugui semblar. De fet aquí podria parlar de paneroles (cucarachas segons el sr. Google), rates o qualsevol altre animal que pugui sobreviure a un atac nuclear, que és un fet del més intrigant. Però no perdré el temps amb aquests, sinó que passaré directament a l’animal que possiblement és el més sinistre i més fastigós per a gairebé tothom, i si no és així, hauria de ser-ho! El cuc de terra (la lombriz vaya...). Aquest animal, també surt quan plou, però passarem això per alt. No te cames i es desplaça de forma força hàbil, però bé això també és igual, el que realment m’al·lucina, es que pugui haver un animal, que tingui el cap com el cul, tot i que com algú molt intel·ligent m’ha dit, no dista tant d’algunes persones. Suposo que ho deia per la merda que té la gent al cap. No ho dic per cap dels que llegiu aquest blog, així que si algun lector se sent al·ludit té un greu problema!

Signes del zodiac

Abans de tot dir què ja sé que vaig tard. El que passa és que estic esperant una confirmació fiable i no... M’explico: com ja haureu esbrinat pel títol del text la cosa es tracte dels nous signes del zodíac que han canviat de dies i hi ha un nou i bla bla bla. Jo que sóc una persona responsable amb les coses que escric he estat esperant a que les meves fonts em confirmin aquest fet, però no faig més que mirar el “20 minutos” i a la secció “Horoscopo” no canvien res. Així que em vaig decidir a consultar la meva segona font més fiable “Wikipedia”. En introduir “signos del zodiaco” m’apareix molta informació que segur que és interessantíssima i quan acabes de llegir-la o, com en el meu cas t’ho saltes tot, pots veure una taula en el que TAMPOC hi ha res canviat. 

Mai he estat gaire seguidor d’aquestes coses, així que la veritat m’és una mica igual, però hòstia porto sent geminis bastants anys. Com soc gèminis m’han dit què m’han d’agradar els jocs de lògica per collons, que sóc afectuós o amable.  Tot això passi, però després he hagut de sentir mil cops què si sóc bipolar, que si soc contradictori, que si molt rarot, mentider, egocèntric, que començo coses amb ganes però rarament les acabo, que em desanimo com un nen quan les coses no surten com jo vull. Així que crec, que ara que han decidit que he deixat de ser gèminis, mereixo una disculpa pública de tota aquella gent que m’ha faltat al respecte sense coneixem pel simple fet d’haver nascut al maig. JA ESTÀ BÉ!

El millor invent del món

Aquest pot ser un text una mica freak o com a mi m’agrada més dir-ho, del gremi. Tots els que em coneixeu (o sigui tots els lectors del blog!jeje) sabeu què estudio. Això va dedicat a tota aquella gent que algun cop ha dit el següent: “Newton inventó la gravedad”. 

Està molt be conèixer l’existència del senyor Newton, i si ja saps que li va caure una poma al cap perfecte. Però ara reflexionem: que passaria si la frase anterior fos certa? Havia de ser l’hòstia la vida anterior a Newton. Tu imagina’t, sense gravetat; la gent flotant pel món esquivant tifes de gos, papers que es tiren a terra, i demés brutícia que se’n va a l’espai exterior deixant tots els carrers nets com una patena. Que vols visitar Escòcia i fan vaga els controladors aeris? Doncs que els aprofiti la vaga, faig un saltironet i ja arribaré tu... Que no va l’ascensor de casa i vaig carregat de bosses? Cap problema, entro per la finestra. EH! Encara que visqui en un setè. 

En fi amb aquest petit text l’únic que vull posar de manifest és que no és el mateix INVENTAR que DESCOBRIR i per si algú encara té algun dubte posaré un exemple molt clar. No és el mateix inventar-te una mentida per quedar amb el teu amant. Que descobrir que la teva parella et diu una mentida per quedar amb el seu. Segur que ara tots ho veiem més clar. Gràcies per la vostra atenció!

Incomprensible

Imatge triada pensant en qui ha inspirat el text...

He parlat de temes polèmics al blog; política, religió, iaies. Bé, les iaies potser no són un tema polèmic de per si, però quan veuen programes del cor o novel·les que em dieu? En fi, “al lío”. 

L’altre dia vaig tornar a disposar de temps lliure i vaig aprofitar per fer el que no he pogut fer durant aquest més de monja de clausura estudiantil. Una de les primeres coses que vaig fer va ser anar amb els amics a prendre unes copichuelas. Va ser allà on va néixer aquest text. Un bon amic em va obrir els ulls el cap de setmana passat. Em va proposar un tema en el qual moltíssima gent de la que llegeix el blog (partint de la base que tampoc som molts) també s’hi haurà fixat.

Estàvem a la barra quan vam mirar a una de les teles que hi havia darrere. Allà hi havia un canal d’aquests del TDT que tot el dia fan videoclips. Després d’uns moments de reflexió em va dir: “Conio! No puedo entender por qué en ningún bar la música es la misma que la de los videos”. I és cert, quin sentit té això? Després de molt reflexionar no se m’acut una explicació lògica d’aquests fets. Si vaig a un bar a veure el futbol no estic veient el Barça i m’estan narrant el Betis. I si vaig al cinema a veure La Roca el so no és el de la Blancaneus.

Així que aquest és un missatge de protesta per tots als hostalers. Entenc que això ens ho feu per tenir menys gent als vostres bars i així treballar menys, així que això és un avís, no una amenaça: us asseguro que el meu amic i jo anirem, amb reforços, cada cap de setmana a visitar-vos assedegats i treballareu com mai servint-nos copes, birres i mojitos. Amb nosaltres no es juga!