Publico abans d’hora però l’ocasió s’ho val. Ja sabeu que m’agrada fer una petita introducció abans, però avui no, AL LIO!
Anava el senyor Kupyni amb la seva Harley Davinson per un carrer de Barcelona (no direm el carrer per no tenir un allau de gent allà esperant a que torni a passar, només diré que creua diagonalment la ciutat) quan se li ha ocorregut anar a cert lloc del qual desconeixia la manera d’arribar.
Llavors s’ha dit:
- Ara m’he de parar a preguntar-li a la meva Desiré, i esperar que obri els mapes. Doncs no, avui és el dia de trencament de tòpics i jo com a home preguntaré.
I si si si... Amb un parell de collons així ho ha fet! Ole, ole i ole per ell!
Així que en el primer semàfor vermell que ha trobat en aquest carrer que divideix l’eixample, ha mirat a l’esquerra: Ningú. Ha mirat a la dreta: home d’uns 60 anys, cotxe amb emblema pepino (jaguar o similar) i ha dit:
- Home... Vaig amb una meravellosa Harley que esta més o menys al seu nivell i el del seu cotxe, el meu aspecte a lo Sons of Anarchy potser el tira enrere, però tampoc el vull convidar a sopar, així que endavant!
I així ho ha fet! Ha mogut la mà de forma efusiva a la finestreta del cotxe i quan s’ha assegurat que hi havia contacte visual ha fet un gest típic amb el dit polze i índex junts indicant que volia robar-li un segon del seu temps. El seu temps estan allà parat... La sorpresa ha estat quan l’home ha girat la cara i ha seguit mirant endavant. Aquí ha pensat “igual és el dia dels vells amb un pal al cul enlloc del de trencament de tòpics”.
Si la història acabes aquí seria dur, però ho és més quan 5 o 6 semàfors més enllà, inflat de valor, el senyor Kupyni ha vist a la seva dreta un home d’uns 40 anys així “campechano” tipo el rei però en un Seat i conduint ell. I aquí si, ole els ous d’en Kupyni quan de nou agita la seva mà vigorosament i quan veu que hi ha contacte visual torna a fer aquell petit gest. Aquest senyor per sort, si que ha entès que volia que baixes la finestreta per comentar-li quelcom. Ho ha entès, però se l’ha pelat més que al primer home. Agafant-se el bíceps esquerre amb la mà dreta i el bíceps dret amb la mà esquerra, ha simulat una tremolor que en Kupyni ha interpretat com “fa fred i tot i que tu vas amb moto i estàs viu, jo no m’arriscaré a obrir la finestreta 5 segons”.
La història podria acabar aquí, i seria molt dur, de no dormir. Però ha estat pitjor quan... NO, NO HI HA UNA TERCERA PERSONA, peeeeeerò uns 2 o 3 semàfors més enllà, l’home del Seat ha decidit que en aquell moment, 1-2 minuts, com a moltíssim, més tard de l’intent d’en Kupyni, havíem passat a un clima caribeny i era el moment de baixar la finestreta fer fumar-se un pitillo.
Vist això, només desitjar-vos que acabeu de passar un meravellós dia del fill de puta!
