Menjar a la bolonyesa

Sóc un amant de la bona cuina i m’agrada cuinar, però, tot i així, avui no parlarem de cap mena d’aliment ni cap salsa. Avui parlarem d’estudis, concretament del Pla Bolonya i a qui es menjaran a la bolonyesa o amb patates serà als estudiants. El millor de tot és quan ens venen la moto amb no sé quines històries de que a Europa sempre ha estat així i que les titulacions s’anivellaran amb la resta del continent. 

La realitat és una altra. Si el sistema educatiu canviés i fos des de bon començament com a Europa, possiblement la cosa funcionaria. Però ja de petits ens tenen acostumats a donar-nos tot mastegat a classe i després, a casa, no has de fer gaire cosa, per no dir pràcticament res. Aquest “pla” és més inviable amb la cagada de l’ESO: 4 anyets a l'institut per fer una bona colla d’amics. En quant a l’aprenentatge, el nivell d’exigència és similar al de l’escola i pots aprovar sense suar massa. Per posar un símil, és com anar al súper i agafar un pot amb salsa bolonyesa, quan arribes a casa només l’has d’escalfar i llestos.

Quan ens fem grans i decidim fer una carrera, a una persona que porta 15 anys estudiant d’una manera li diuen de cop que per aprendre no només no li donaran tot mastegat si no, que ha de cultivar els ingredients, tractar-los, triar ell quins son els bons i els dolents i finalment cuinar-los tots junts per fer una bona bolonyesa, a les dues setmanes aquesta persona estarà en un racó de casa fotent-se cops al front contra la paret. 

En el cas de que t’acostumis a aquest nou ritme, oblidat de tenir temps per tu, de fet ni per tu ni per treballar. Això estaria bé si estudiar fos gratuït, però com que no ho és l’única possibilitat és fer de pidolaire al metro en els trajectes cap a la universitat. 

Com a traca final, els últims dos anys has de fer un màster que no serà precisament econòmic, si no, és com si haguessis allargat 3 anys més el batxillerat, és a dir sabent una mica més de tot, però sense cap mena d’especialització. Així que a l’hora d’anar a demanar feina, enlloc de dir que has fet un grau sense màster li pots dir a l’entrevistador que pots caminar fent el pi, que pots dir l’abecedari seguit amb un sol rot o qualsevol altre habilitat pintoresca que tinguis, perquè potser així li caus en gràcia i tens més possibilitats d’aconseguir la meravellosa feina que et remuneraran amb uns envejables 1.000€.   

Veient totes les avantatges que aquest nou sistema comporta, jo em pregunto: perquè cada cop que acaba un semestre les secretaries, els professors, els conserges i les dones de la neteja se’t tiren a sobre perquè et passis a grau? I si els dius que no, perquè et miren com si fossis burro per no aprofitar l’oportunitat? Així que futurs llicenciats: acabem aviat les nostres carreres abans de que ens posin a tots davant d’un mur i vulguin afusellar-nos per no voler adaptar-nos al meravellós futur que ens oferireixen.

Nadal

Aquest cap de setmana m’he adonat d’una cosa: el dia 23 de desembre em piquen a la porta els reis macs cantant el “fum, fum, fum” i demanant “el aguinaldo” i no tinc sensació de que arribi Nadal. Ara bé, com el dia 11 de d’agost, el Corte Inglés col·loqui la decoració nadalenca a la seva façana, ja m’agafa fred i tot. 

Porto dies que a la tele veig anuncis de joguines, de colònies, de demanar crèdits miraculosos, de més joguines, de més colònies, i un llarg etcètera entre aquestes combinacions. Fins i tot a la feina ja s’està organitzant el sopar de Nadal d’aquest any. Però fins que no vaig veure dissabte a la nit les llums enceses en aquest centre comercial de la diagonal no vaig tenir sensació de que ja arriben les festes. 

Jo soc el típic que s’estressa per això, que si regalets per la família que si exàmens de gener, masses coses que són ja.  Després ho penso fredament i home, el que es “ja” doncs tampoc. Encara queda un mes, que si que passa volant, però tampoc cal que m’estressin amenaçant-me amb que m’espavili. 

A més cada any tinc la mateixa sensació, que potser és errònia, però crec que cada any el Nadal “arriba” abans. Aviat, com m’estressin tant, acabaré escrivint a la carta als reis que demano un banyador, unes xancles o una cuineta per fer gelats.

Com passa el temps

Avui mirant el facebook he vist una dada aparentment innocent que m’ha fet replantejar-me coses. Coses que més d’un cop havia sentit dir a altra gent però que mai m’havia parat a pensar per mi sol. COM PASSA EL TEMPS!

El fet ha estat que he vist que un contacte (que bé queda...) era de l’any 92’. Ho he pensat un moment i finalment he dit: “òndia! Però...” d’acord realment he dit: “Collons! Del 92’ i ja és major d’edat”. Això m’ha fet recordar quan jo era un moc, que vaig anar a veure alguna jornada de les olimpíades i sobretot he recordat el moment de veure d’inauguració des de casa, amb el vídeo preparat per enregistrar un moment històric de la nostra ciutat.

Des de llavors fins ara he acabat l’escola, he completat el meu pas per l’institut i podria haver acabat la carrera. Vist així sembla molt de temps. I no diré que recordo perfectament aquell estiu, però si que ho recordo sense semblar-me excessivament lluny.

Poc després, (tot i que potser va ser abans) també va ser l’EXPO de Sevilla, que no la recordo massa bé, de fet només recordo la mascota, el Curro, un bitxo rarot amb un arc de Sant Martí com a cresta al més pur estil Punk del mercat de Candem i un nas en forma de con també multicolor.

Llavors, la meva ment dispersa ha començat a pensar: que haurà estat del Curro i del Cobi? Si ja deuen tenir pèls als ous. Podrien estar començant una carrera. Tot i que crec que no els hi ha anat massa bé a la vida perquè jo no tinc coneixement que cap parc temàtic o equip de bàsquet els hagi contractat com a mascotes. Mare meva, potser fins i tot fumen... I qui sap si algun dia quan surti a prendre alguna cosa amb els amics me’ls trobo mig mamats en alguna barra de qualsevol bar ofegant les penes per no trobar feina en 18 anys.

Això em fa veure per primer cop, per mi sol, com de ràpid passa el temps i, alhora, pensar això COMENÇA a fer-me sentir una mica veterà de la vida, tot i que demà quan  desperti i estigui a classe un altre cop segurament aquesta sensació haurà marxat.

Una nova màfia enxampada: ¡Que les den su merecido!

Abans de tot avui us demano serietat a l’hora de llegir el text. Els que manen insisteixen en què parlem d’ells, però avui s’han guanyat el sou. Han descobert un dels problemes més importants que ha portat a aquest país a la famosa crisi. Concretament, l’Ajuntament de València ha donat un fort cop a una de les màfies més perilloses d’aquest país. He sentit la notícia mentre sopava i casi m’ennuego. Per uns segons m’he imaginat a l’eficaç policia que tenim trencant la porta a cops de peu. Morts, ferits, però finalment segur que han sortit triomfants d’allà.

Aquesta màfia no es dedicava a drogues o a donar pallisses a la gent. Estaven molt per sobre de tot això, és el tipus de gent que quan sents que l’han atrapat et sents millor. I quan diuen que els hi han tancat el local, pots anar més tranquil pel món. Suposo que amb totes aquestes pistes, ja sabreu de que parlo, però pels qui no us hagueu assabentat d’aquesta proesa us la diré. Resulta que han tancat diversos casals d’avis on, MOLTA ATENCIÓ: jugaven al bingo! Però això no és el més greu, per difícil que us sembli de creure. Juguen al bingo ¡APOSTANT DINERS!

Una de les mafioses, d’uns 60 anys, ha estat entrevistada i ha dit les dures paraules: “No sé que mal les puede hacer que apostemos 5 céntimos por persona”. Que inconscient! Com es nota que ella no te problemes de diners. Amb la gent que hi ha que perd la feina en els dies que corren i ella deixant-se aquesta fortuna amb els seus amics, que com s’ajuntin 20 avis, el guanyador s’emporta 1 euro. Mare meva quina sort que els han enxampat. 

Com deia abans m’imagino la policia entrant per la força al casal, pistola en mà i els criminals aixecant-se ràpid, quedant mal ferits de l’esquena,  patint atacs de cor quan corrien a buscar el seu taca-taca per fugir veloçment, en definitiva, una sangria.

Això és un avís xavals. Tots aquells que jugueu al pòquer amb amics, feu porres a la feina o feu qualsevol mena d’aposta, un consell: aneu amb compte, van per vosaltres i cada cop estan més a prop! 

Dexter rules

Cada dia entenc més la frase que deia la meva àvia i també la meva mare algun cop: “El telenoticias cada día se parece más el caso”. Pel que entenc, el caso deu ser com el programa més actual Gente, que consisteix en donar notícies com més macabres i morboses millor. No critico aquest tipus de programes, almenys avui. Però aquests fets que sento a les notícies cada dia em fan pensar lo malament que esta el món i lo penjada que està la gent. 

Això és un fet amb el qual hem de conviure i esperar que la justícia actuï ràpid i bé. Però és aquí on la meva indignació creix; estic fart de sentir que per un home que ha matat a la seva dona i als seus fills, o per un terrorista que ha matat a centenars de persona el fiscal demana 500 anys de presó. No, no em semblen masses. Em semblaria collonut si realment els complís, tot i que proposo canviar el nom, en un alarde de originalidad, per “cadena perpètua”. El problema és que una persona que entra a la presó faci el que faci  i encara que li caiguin 1934 anys de presó, té dret a estudiar una carrera pagada per l’estat, per rehabilitar-se això si. Llavors com que ha tret molt bones notes i s’ha portat molt bé a classe li reduirem la pena i en 10 anyets ja pot ser al carrer. I el més greu és que a aquesta persona se li donarà una tercera, una quarta o una desena oportunitat en el cas de que reincideixi.  

Podeu dir-me feixista, nazi o el que vulgueu pel que ara diré, però ho penso i si ens passes a algú de nosaltres amb una persona propera, ho pensaríem gairebé tots. Però, realment els motius que ens impedeixen matar a algú o com a mínim tancar-lo tota la vida son els drets humans? Aquests drets humans que aquesta mateixa persona s’ha passat pels collons a l’hora de matar la seva família o com en un cas més actual un atracador matant a una noia de 25 anys que només feia la seva feina? És que tenen més "drets humans" els delinqüents que les seves víctimes?

En contra del que pugui semblar no defensaré la pena de mort perquè si li donem el poder de matar impunement als polítics que ens governen això seria la nostra desgràcia. Ara bé, si un justicier anònim “neteja la ciutat de criminals reincidents”  jo no faré preguntes ni sentiré pena per aquest tipus de persones.

Aviat prohibiran cagar

Avui veient l’informatiu he vist una noticia que m’ha semblat increïble. La notícia és que prohibiran els jocs sexistes a l’escola. Com a exemple han posat les pilotes com a joguina de nen o la corda com a joc de nena. El fonament de la prohibició és bo; educar als més petits de que nens i nenes són iguals. Però, realment el millor és prohibir que els nens juguin a l’hora del  pati al que vulguin? A la meva escola almenys hi havia totes les possibilitats i estaven allà i cadascun agafava el que més li venia de gust, bàsquet, futbol, una xarranca, rodes, cordes... En tots els anys que vaig estar allà vaig jugar a tot, amb nens i nenes, i si que és cert que hi havia nens que no ho feien, però això depèn de cada un.

Al final ficaran per llei que els nens han d’anar amb cabell llarg i les nenes amb cabell curt. Que els nens duguin arracades i les nenes no. I com la cosa funcioni aniran els serveis socials a les nostres cases a veure el color de la paret dels nens, i ai! Com sigui rosa per les nenes i blava pels nens, ens trauran la custodia per sexistes.  

Però bé si són aquestes les lleis que volen fer i les veuen tan normals tinc diverses propostes:

-          - Com l’educació en aquest país no va gaire bé i sobretot l’anglès és una de les nostres lacres, podríem obligar als pares a que parlin als seus nens en aquest idioma.

-          - Com sempre hi ha molts morts durant les vacances en accidents de trànsit prohibim agafar el cotxe a la gent.

-        - Com la contaminació i el forat de la capa d’ozó és un greu problema. Podríem posar taps al cul a totes les vaques, així no emetran gas metà a l’atmosfera.

En fi, quina poca feina i quines poques llums tenen els que manen en aquest país que tenen temps per arribar a la conclusió: per culpa que els nens juguen a pilota a l’escola quan siguin grans obligaran a les nenes que han saltat a corda a netejar la casa, a fer el dinar i cuidar els fills. Tot això és un problema d’educació, una educació que t’han de donar a casa, que cada cop els pares volen menys responsabilitats i volen que tot els hi ensenyin a l’escola.