Los maleantes del ayer

Aquest text l’hauria d’haver escrit en el mateix moment en que va succeir el que ara us explicaré, perquè ara hi ha molts detalls que ja no recordo. Aquest text té un símil molt gran amb el text “Especimenes trameros”, de fet si haguessin passats més anys, concretament uns 40, podrien ser els mateixos protagonistes. Ja sabeu per on dec anar...

Tornava de sopar amb una companya de feina d’un altre blog, quan de sobte va entrar un grup de persones que entraven cridant i rient. Tot normal, però de cop vaig començar a sospitar que alguna cosa passava.  Molta tos, riures molt aguts, expressions com: redimonis enlloc de “joder”, i un bé negre enlloc de “y una poya” o un llamp em mati enlloc de “me cago en mi puta vida”, em van fer adonar-me que no era la gent que acostuma a cridar l’atenció al tram. Efectivament, els protagonistes de la història eren iaies (i iaios).

Donat que el 25 de desembre estava proper van començar a cantar. Aquest és un dels problemes de trigar tan en explicar la història, que no recordo la lletra. Però podeu comptar, Jesus per aquí, Nadal per allà. Després es van animar amb una cançó en africà, tot això rient com bojos, cridant (potser per la manca d’oïda donada l’edat)...  Mare meva, va ser un trajecte memorable.

Atenció Chachos!!!

Ho sé, feia temps que no ens visitava. Ja se sap, l’èxit i la fama del seu blog fa que t’oblidis qui t’ha llençat a la fama, però bé, com no sóc rancorós i així m’estalvio de fer un text, aquí us deixo amb una nova entrega de la corresponsal de Chiripitiflauticolandia Tricia Taka. Avui ens sorprèn amb una notícia on ha hagut de fer grans estudis científics, parlar amb l’un i l’altre i de forma exclusiva, ens cedeix la seva tesi.

Fa poc m’he assabentat d’un fet que m’ha deixat atònita, astorada, patidifusa, perplexa, anonadada, flipada, al•lucinada, abrumada... Bé, crec que ja us heu pogut fer una idea del meu estat d’ànim. Doncs això, fa poc m’he assabentat que en un temps (més llarg o més curt) l’arxipèlag de les Canàries desapareixerà. Si, si, us deixaré un temps perquè ho pugueu assimilar.

:l

:I

Ja? Doncs es veu que l’esmentat conjunt d’illes es troba just a sobre d’una falla submarina (un lloc on s’ajunten dues plaques tectòniques) i que un bon dia l’activitat sísmica farà que hi hagi una gran erupció volcànica i les illes desapareixeran. O_O Si això és així i és inevitable, em semblaria més que just que Ejpaña! i la península ibèrica heretessin el clima canari! No? Som la seva família més directa així que ens mereixem les temperatures temperades durant tot l’any, platgeta a l’octubre, Castanyada en tirants... Espera, això ja està passant! Potser les Canàries auguren la seva fi i han fet com la Duquesa de Alba, que ha repartit l’herència en vida, por si a caso!

PD: També em vaig assabentar que l’erupció que destruirà les canàries també provocarà un tsunami que anirà directe cap a Nova York i l’enfonsarà! M’he de posar les piles amb els meus viatges com a corresponsal abans que això passi! Sr. Kupyni, parlem d’un augment?