Segurament sóc l’única persona que ho ha recordat, però al cap i a la fi és del més normal. Avui estem de celebració, de gresca i xerinol·la, avui algú es fa vell, fa anys... Bé, fa un any. I aquest algú és ni més ni menys... Redoble de tambores por favor! (avui ens hem sortit del pressupost i ho petarem) trrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr... TATATACHAAAAAAN! Si senyors! El Sr. Kupyni fa un any que està entre nosaltres. Alguns pensaran, “1 any ja?” Altres potser diuen, “joder amb lo pesat que és sembla que en faci 37” i d’altres fins i tot potser diuen “però encara és viu?”. I si, encara és viu i en grandíssima part als qui esteu llegint això que heu aconseguit que una persona... com dir-ho... poc constant, porti un any actualitzant el blog setmanalment... Així que les felicitats no son del tot pel senyor Kupyni si no pels Kupyneros o com posa aquí al costat als “fidels de la parròquia”.
Una forta abraçada a tothom!!!!

