Negocis sospitosos:

Membre de la màfia
enxampat
i extorsionat com cal!

Avui m’agradaria parlar de dos tipus de negoci que fa ja molts anys em sembla que amaguen alguna cosa. No és una tenda en particular si no un tipus de negoci, que vagi al comerç que vagi, sempre penso el mateix quan surto. 

Molts estareu pensant que parlaré dels negocis il·legals dels restaurants, normalment xinesos, que mai hi ha ningú ni dinant, ni sopant. Però no, això no són negocis sospitosos. Això són “tapaderas” que tothom coneix i que per alguna raó que desconec ningú no investiga. Els negocis que em refereixo són les copisteries i les tendes de llaminadures, o com tots li diem, fins i tot (abans de seguir llegint poseu-vos drets) el nostre president Marianín (podeu seure): “Los chuches”. 

Explico perquè els trobo sospitosos. Quan arriba època d’exàmens t’arriben apunts de tot arreu. Tot i que saps que no hi ha temps físic per estudiar les 100 pàgines que t’acaben de deixar per l’examen de dintre de 3 dies, tu te’ls fotocòpies sense dubtar. Estàs a la cua de la copisteria mirant el taco de fulls i vas pensant: “pfff només porto 20 euros, no sé si m’arribarà”, “ai  no sé si anar a treure diners...”, “Bueno si no m’arriba li ensenyo una teta a veure si cola...”. Però mai cola... vull dir, que no anava depilat aquell dia... Vull dir, que mai ho he fet... En fi, això que creus que no t’arribarà, a mida que es buida la cua vas patint. Per fi et toca i veus com la maquina no para d’empassar-se fulles que després et cobraran... I per fi arriba el moment crític:

- 5€ si us plau.

Llavors se’t queda cara d’idiota però te’n vas content, amb les teves fotocòpies i amb 15 € que ja no hi comptaves. I com estàs a època d’exàmens dius: “Això s’ha de celebrar, vaig a comprar-me “los chuches” i em posaré com un porc. M’ho gasto TOT!”. (Quina manera de lligar temes, quina meravella...)

Total, que abans d’empollar-te les 100 pàgines vas a comprar la millor droga en pols blanca de l’època d’exàmens que et fa estar a tope: sucre.  “Collons, maduixes de goma n’agafaré tres!  Cors amb sabor a préssec, pillaré 5! Ualaaaa gominoles d’aquestes que van farcides de gelatina, totes saben igual, però agafaré 2 de cada un dels 37 tipus que hi ha” i minuts després entregues la teva bossa mig plena, o mig buida si els exàmens que has fet t’han anat de cul, però el fet és que treus els teus 15€ i et diuen:

- 2€ si us plau!

Però que passa en aquest puto país? Només pugen el preu dels pisos, les taxes de la universitat i serveis secundaris de l’estil, no? (veu en off: cabrons!) En fi, no ens desviem que m’altero i porto una molt bona ratxa sense parlar de polítics ni de les seves respectives famílies. El fet és, on està el negoci? Tampoc és que hi hagi 2000 persones comprant alhora com per què els hi surti a compte...