Visita molt recomanable

Disculpeu el fet de trigar tantíssim en tornar a escriure. Però el senyor Kupyni, és a dir, jo, ha estat d’exàmens i de fet una mica relacionat amb això anirà el text d’avui. No parlaré de l’examen en el qual a la primera pregunta ja vaig ficar tip-ex. Aquella pregunta que deia: “NOM”, i sí, és un fet totalment verídic igual que el que ara narraré. 

Ahir, dia de Sant Jordi el senyor Kupyni i la senyoreta Takanawa van anar a dinar (dinar d’empresa, no va haver rosa de pel mig, no us penseu) i en un moment donat, concretament en el moment de pagar, la senyoreta Takanawa va decidir que era el moment d’anar al lavabo. Un lavabo soterrat i laberíntic que ja havia explorat l’intrèpid noi. Com ja sabia que estaria sol una estoneta es va dir: “aprofitaré el meu pepino de mòbil capaç que fer tot allò que es pot fer avui dia i m’evadiré del món una estoneta”. Que si una parauleta triple en un joc, que si ara rebento un ocell negre contra un porc verd, ara miro el correu... Però com la seva empleada seguia allà abaix lluitant amb serps, dracs o “quesejo” va cometre un greu error. “Va, miraré si ha sortit ja la nota del primer examen que vaig fer”. Tot anava bé fins que finalment va entrar al campus virtual i va veure que sí havia sortit. Fet al·lucinant: un mòbil que et permet veure la tele, amb el que pots enviar mails, jugar a jocs millors que les consoles que teníem no fa tants anys I NO OBRE UN PUTO PDF!

En fi, el senyor Kupyni ho va assimilar bé i va passejar pel centre tranquil·lament. Bé, tot lo tranquil·lament que permetia el carrer atapeït de gent. I bueno, qui passejar passejava, però cercant una biblioteca que li permetés veure la seva nota. Mirant el seu meravellós mòbil que no obre PDF, però amb una precisió extrema pot dir-li on hi ha una biblioteca, va arribar a “la Biblioteca de Catalunya”. “Aquí hi haurà ordinadors amb connexió” li va dir a la Tricia, que encara era amb ell fent la passejada, també d’empresa es clar. Sense saber com, van entrar a la Biblioteca de Catalunya amb un plànol en mà de les sales més interessants per visitar i per un pèl no li els hi endinyen una visita guiada. Minuts després sortien per una altra porta sense haver aconseguit el seu objectiu i sense entendre encara que havia passat i com havien arribat a aquella situació. Llavors si, el senyor Kupyni va resignar-se i va gaudir d’un bon dia de Sant Jordi. 

PD1: Minuts després el senyor Kupyni va descobrir que havia aprovat aquell examen. 

PD2: La senyoreta Takanawa no va aconseguir lliurar-se de pagar el compte en el restaurant l’Oliva (el local nou), cosa que si va fer en Kupyni inventant-se una trucada i sortint al carrer.