Los maleantes del ayer

Aquest text l’hauria d’haver escrit en el mateix moment en que va succeir el que ara us explicaré, perquè ara hi ha molts detalls que ja no recordo. Aquest text té un símil molt gran amb el text “Especimenes trameros”, de fet si haguessin passats més anys, concretament uns 40, podrien ser els mateixos protagonistes. Ja sabeu per on dec anar...

Tornava de sopar amb una companya de feina d’un altre blog, quan de sobte va entrar un grup de persones que entraven cridant i rient. Tot normal, però de cop vaig començar a sospitar que alguna cosa passava.  Molta tos, riures molt aguts, expressions com: redimonis enlloc de “joder”, i un bé negre enlloc de “y una poya” o un llamp em mati enlloc de “me cago en mi puta vida”, em van fer adonar-me que no era la gent que acostuma a cridar l’atenció al tram. Efectivament, els protagonistes de la història eren iaies (i iaios).

Donat que el 25 de desembre estava proper van començar a cantar. Aquest és un dels problemes de trigar tan en explicar la història, que no recordo la lletra. Però podeu comptar, Jesus per aquí, Nadal per allà. Després es van animar amb una cançó en africà, tot això rient com bojos, cridant (potser per la manca d’oïda donada l’edat)...  Mare meva, va ser un trajecte memorable.