Abans de tot, demano disculpes per la tardança en publicar, espero que hagueu pogut viure igual de tranquils. Donat la quantitat de peticions que he tingut via mail, carta, colom missatger i demés, tot em fa pensar que si, sense cap problema. Així que "sin más dilación":
L’altre dia recordava com un dels meus cosins petits em va posar en un compromís amb una pregunta que a mi algun dia o un altre ja m’havia rondat el cap, i només el temps sabia la resposta, espero que a vosaltres us hagi passat, si no pensareu que estic tarat, i que penseu això de mi passi, però el que pensi això del meu cosí el mataré! Dit això i un cop demostrat que no estic boig, us posaré en context.
Eren les vacances d’estiu de fa potser tres o quatre anys i jo estava passant el dia a casa de la meva iaia amb el meu cosí petit (en aquell moment era el petit, PETIT). Tothom sap que fas quan tens uns 7-8 anys a les vacances d’estiu. RES. Total, que això és precisament el que feia amb el meu cosinet. Miràvem la tele, pintàvem, jugàvem a les maquinetes... Quan de sobte, tot i estar ficat al món de la ciència el meu cosí em va fer una pregunta que em va fer reflexionar molt més que: “va ser abans l’ou o la gallina?”. A més a les pelis et preparen per si els nens et preguntes “de donde vienen los niños?” o “pero los reyes, quien son?”.
Però no, el meu cosí no podia preguntar allò, el meu cosí va dir sense pensar-s’ho ni un segon: “ya hemos comío?”. Gran pregunta quan no tens res a fer en tot el dia... Eren les 12 del mig dia (resposta de que no havíem dinat) i havia fet el mateix que faria fins les 6 de la tarda. Amb això la veritat és que tampoc vull arribar enlloc, només explicar-vos l’anècdota. Però que relatiu és el temps, com les mateixes hores poden fer-te tenir sensacions tan diferents...
Segur que un dia de cada dia a les 12 del mig dia no només sé si he dinat o no, et puc dir segon amunt o a baix l’estona que em falta per plegar de classe o de la feina. A més que lent passa el temps en aquests dos llocs. Ja n’hi ha prou d’investigar neutrins i partícules extremadament ràpides per saber si es pot viatjar en el temps, el secret està a les aules i als despatxos de feina. Constantment viatgem en el temps, mires tres cops el rellotge i tres cops que és la mateixa hora. Aquí alguna passa...
I al final són els nens els que saben fer les preguntes correctes! Són petits sabis!
ResponderEliminarUhhhh, me diste una idea Lírel !!!
ResponderEliminarTe parece q si le decimos a Leo q estamos viajando en el tiempo, y q estamos estancados en un mismo momento, nos dejará irnos a casa xq piense q es más tarde ????
¬¬
Muaaaaaaaaaaacks.
Quanta raó sta. Bea!!
ResponderEliminarQuizás si Paula... o alomejor nos da una patada en el pecho por Esparta, eso nunca se sabe al tratarse de Leo...
jajjjajjajjaj....
ResponderEliminarAhora q me tomo mi tiempo para reflexionar sobre el tema, creo q me inclino más por tu teoría...
XDDDD
Ayyyyyyy, diosss, cuánto loco suelto !!!
jajajaja lo mismo os da un abrazo y os dice que os quiere y que gracias por ser los mejores trabajadores del mundo mundial! Vale, vale... tenéis razón, por esparta no hay abrazos que valgan!
ResponderEliminarjajjajajaja....va a ser que no...^^
ResponderEliminarSi us expliqués a la de bucles temporals on m'he quedat atrapada....ahir sense anar més lluny, vaig estar sopant 3h!
ResponderEliminarUalaaaa! Segons com no són tan mala idea els bucles temporals: Harry Potter no hagués acabat mai, podriem tenir vacances infinites, o menjar crusanets del Forn Mistral sense parar i que tingués cap repercussió en la nostra figura!
ResponderEliminar