Cuida’t i estima’t, que no costa res collons:

Aquest és un tema que sempre he tingut en ment, però últimament mai havia hagut el detonant trobat i no hi havia caigut en escriure. Però l’altre dia m’hi vaig trobar. Concretament amb dos detonants. 

No és que jo em consideri una “personal asistant” ni un “fashion victim”, de fet tampoc crec que vesteixi la mar de bé, però intento no cridar l’atenció pel carrer. Respecto totes les maneres de vestir: gòtics, pelats, punks, qualsevol. Però hi ha un tipus en concret que tot i respectar-lo no el puc entendre. 

L’altre dia anava pel carrer i em va cridar l’atenció una noia. En un primer moment això podria semblar que la noia era exuberant i preciosa, però no va ser aquest el motiu. Atenció, no vull dir en cap moment que fos lletja, peeeerò anava vestida d’una manera que ressaltava tots els seus defectes enlloc de les virtuts. Anava amb una samarreta de tirants de color llampant molt ajustada. La noia estava un pèl grassoneta, per tant no afavoreix gaire que vagis ensenyant el melic. De la mateixa manera que un short no seria la millor opció. Una samarreta de tirants però una mes ampla i una faldilleta per sobre del genoll segurament faria que es treies més partit. 

Minuts més tard  vaig pujar al transport públic amb un home molt, molt, molt, panxut. La millor opció no seria portar una samarreta pràcticament idèntica a la que duia la noia anterior. Aquest cop d’un color discret, però igualment ensenyant el melic, i amb un xandall força atrotinat. Amb uns texans i una samarreta ampla no donaria sensació d’anar tan deixat, crec. 

Sense faltar al respecte a ningú, crec que tothom és lliure de vestir com vulgui, però a tots ens agrada que els demés ens vegin força bé, tots tenim coses bones a mostrar, així que trairem-nos partit.  

PD: Si us plau, abstenir-se comentaris de l’estil “Pues tu tendrías que ir con pasamontañas todo el año, ENGENDRO!” 

(si, he canviat la lletra, jo també tinc en compte com treure més partit al blog i m'agrada més aquesta...)