Referents

Suposo que tothom té una persona que admira. En molts casos és una persona que té una professió a la qual ens hi dediquem o a quelcom que ens hagués agradat dedicar-nos. Hi ha informatics que deuen admirar a Bill Gates o Steve Jobs, criminolegs que admiren a Gil Grisom, actors que admiren a Gil Grisom, periodistes que se sentiran identificats amb Matias Prats, Josep Cuní, J.J. Vázquez (aquests últims potser s’ho haurien de fer mirar...) o molts altres casos. 

Jo no parlaré dels meus referents, però si del món en el que em moc. Resulta que porto uns quants dies del nou curs i a la facultat (faig ciències per qui no ho sàpiga) constantment ens donen dades de Isaac Newton (gravetat), Albert Einstein (relativitat), Max Planck (teoria quàntica o el que és el mateix: ¿?) i un llarg seguit de noms, moltíssims d’ells amb premis Nobel. Un dia en sortir de classe i haver fet un petit recorregut per la història d’aquests premis, vaig anar a la sala d’ordinadors de l’hemeroteca de la meva universitat a buscar certa informació. 

Quan vaig entrar a la sala la meva sorpresa va ser que gairebé no hi havia ordinadors lliures, cosa que em va estranyar ja que no acostuma a haver-hi gaire gent ben entrat el curs així que imaginava estaria buida. Però la gran sorpresa va ser veure que un dels nois que hi havia estava veient un capítol de la sèrie “Breaking Bad”, no es pot dir que el xaval no estigues allà aprenent ja que per qui no conegui la sèrie, aquesta va d’un professor de química que a causa d’una malaltia es dedica a fer droga per poder pagar el tractament. 

Això em va fer veure que els referents que tenen els meus professors, van fer grans coses indubtablement i estaria genial que poguéssim arribar a ser com ells algun dia, però alhora em vaig adonar que estan perdent públic a les aules per no parlar de químics més moderns com Walter White (Breaking Bad), Walter Bishop (Fringe) o fins i tot Stanley Goospeed (La roca).