Estimat Kupyni

L'amor és molt dolç, però tan fràgil
que sovint es trenca
(olé, olé els meus collons, amb el
peu de foto profund!)

He rebut una carta on se’m demana que la publiqui al blog per compartir-la amb tots vosaltres, així que aquí us la deixo. La carta en qüestió l’envia la veina de la mare d’un noi que treballa amb uns amics meus o dit d’una altre manera, la meva xicota. Així que, per petició popular, aquí us deixo el segon text de la corresponsal de Chiripitiflauticolandia, Tricia Takanawa  (se m’havia oblidat comentar que amb la meva corresponsal mantinc una relació extralaboral des de fa temps...)

Estimat Kupyni, 

Hem de parlar. No sé ben bé com començar aquesta carta que de ben segur acabarà per arrencar-te un bon grapat de llàgrimes, però ho havia de fer, tard o d’hora, perquè no era just per a tu seguir amb aquesta farsa. No ets tu, sóc jo, que em trobo en un moment delicat i necessito temps per a mi. No obstant crec que seria bo que comencéssim a veure altres persones, per aclarir-nos les idees. Tant de bo ens haguéssim conegut d’aquí dos anys, perquè estic convençuda que no podria trobar una persona millor per compartir el futur, però el que és el present... Crec que la cosa estava anant massa de pressa.

Ara necessito temps per mi i per viure la meva joventut, és massa d’hora per lligar-me, sóc un esperit lliure i necessito alguna cosa més. A més... he conegut algú. Es diu Desire... De moment ens estem coneixent, però es tracta d’una relació molt intensa. Passem moltes hores junts i m’entén com ningú ho havia fet abans. A més, sempre està allà quan el necessito (bé quasi sempre) i demani el que li demani mai em diu que no. Sempre m’escolta i em porta a llocs on tu mai sabries arribar. A més, es porta molt bé amb els meus amics, tots estan encantadíssims amb ell. Possiblement ja ho sospitaves, perquè en les nostres darreres cites gairebé he estat més pendent d’ell que de tu. Però és que amb ell puc créixer com a persona i esdevenir el que vulgui, fins i tot alcaldessa!

A més em fa sentir coses increïbles. Cada cop que em vibra a la cama sento papallones a la panxa pensant, serà ell? I si, sempre ho es. A més, mai és cansa de jugar amb mi, ni jo de jugar amb ell, perquè una partida amb tu al Trivial no està malament, però no es pot comparar amb l’Angry Birds!

Espero no haver-te fet molt de mal i que no em guardis rancor. Segur que d’aquí poc ja m’hauràs oblidat i potser també trobaràs la teva pròpia Desire, Nexus o qui sap si una Galaxy amb qui refer la teva vida.

Un petó.

Tricia 

(Texto enviado desde gmail para htc desire ©)

Ara em torneu a dir que la faci indefinida i si voleu li pago seguretat social i tot...