Intrusisme laboral

Alguna o una altra vegada a tots nosaltres algú ens ha preguntat: “tu que vols ser de gran?”  La majoria no acabarem sent el que dèiem, però per molt que ens agradi, si no hem estudiat per aconseguir-ho mai ho serem. Bé això no és així en tots els camps. Tu pots estudiar i esforçar-te moltíssim fent matemàtiques i al final acabar sent ministre de cultura. O fins i tot pot ser que no vulguis estudiar res i finalment diguis: “calla! M’apuntaré a les llistes d’algun partit polític i seré regidor de l’ajuntament del meu poble”, i amb alguns anys posicionant-te i rodejant-te de bons contactes, pots aconseguir-ho. 

Realment em pica la curiositat per saber, de tots els polítics que hi ha al món, quants han estudiat la carrera de ciències polítiques. Segurament seria una xifra lamentable... Però ja deixo de parlar de polítics, que ara portava una bona ratxa i no vull espatllar-la. Hi ha una professió tan o més prostituïda que la de polític. Tu pots haver-te estat esforçant tota la vida, treballant i treballant per fer-te un nom en el món del “petardeo” i acabar treballant de periodista.

És lamentable sentir a la tele que diguin els diners que cobren una sèrie de gent per estar en un plató menjant i dient xorrades i conèixer gent que busca una feina on els hi paguin almenys 1000€. No puc entendre quin interès pot tenir sentir parlar a persones que a penes tenen el graduat escolar de temes més o menys seriosos. Ja m’enerva prou que parlin de qui es zumben o a qui no, però bé almenys aquesta si que és més la seva feina; xafardejar vull dir.

No sé on anirem a parar tots, al final acabarem llegint blogs de gent a qui mai se li ha donat bé escriure o que fins i tot han decidit enfocar la seva carrera al món de les ciències.