Nadal

Aquest cap de setmana m’he adonat d’una cosa: el dia 23 de desembre em piquen a la porta els reis macs cantant el “fum, fum, fum” i demanant “el aguinaldo” i no tinc sensació de que arribi Nadal. Ara bé, com el dia 11 de d’agost, el Corte Inglés col·loqui la decoració nadalenca a la seva façana, ja m’agafa fred i tot. 

Porto dies que a la tele veig anuncis de joguines, de colònies, de demanar crèdits miraculosos, de més joguines, de més colònies, i un llarg etcètera entre aquestes combinacions. Fins i tot a la feina ja s’està organitzant el sopar de Nadal d’aquest any. Però fins que no vaig veure dissabte a la nit les llums enceses en aquest centre comercial de la diagonal no vaig tenir sensació de que ja arriben les festes. 

Jo soc el típic que s’estressa per això, que si regalets per la família que si exàmens de gener, masses coses que són ja.  Després ho penso fredament i home, el que es “ja” doncs tampoc. Encara queda un mes, que si que passa volant, però tampoc cal que m’estressin amenaçant-me amb que m’espavili. 

A més cada any tinc la mateixa sensació, que potser és errònia, però crec que cada any el Nadal “arriba” abans. Aviat, com m’estressin tant, acabaré escrivint a la carta als reis que demano un banyador, unes xancles o una cuineta per fer gelats.