Com passa el temps

Avui mirant el facebook he vist una dada aparentment innocent que m’ha fet replantejar-me coses. Coses que més d’un cop havia sentit dir a altra gent però que mai m’havia parat a pensar per mi sol. COM PASSA EL TEMPS!

El fet ha estat que he vist que un contacte (que bé queda...) era de l’any 92’. Ho he pensat un moment i finalment he dit: “òndia! Però...” d’acord realment he dit: “Collons! Del 92’ i ja és major d’edat”. Això m’ha fet recordar quan jo era un moc, que vaig anar a veure alguna jornada de les olimpíades i sobretot he recordat el moment de veure d’inauguració des de casa, amb el vídeo preparat per enregistrar un moment històric de la nostra ciutat.

Des de llavors fins ara he acabat l’escola, he completat el meu pas per l’institut i podria haver acabat la carrera. Vist així sembla molt de temps. I no diré que recordo perfectament aquell estiu, però si que ho recordo sense semblar-me excessivament lluny.

Poc després, (tot i que potser va ser abans) també va ser l’EXPO de Sevilla, que no la recordo massa bé, de fet només recordo la mascota, el Curro, un bitxo rarot amb un arc de Sant Martí com a cresta al més pur estil Punk del mercat de Candem i un nas en forma de con també multicolor.

Llavors, la meva ment dispersa ha començat a pensar: que haurà estat del Curro i del Cobi? Si ja deuen tenir pèls als ous. Podrien estar començant una carrera. Tot i que crec que no els hi ha anat massa bé a la vida perquè jo no tinc coneixement que cap parc temàtic o equip de bàsquet els hagi contractat com a mascotes. Mare meva, potser fins i tot fumen... I qui sap si algun dia quan surti a prendre alguna cosa amb els amics me’ls trobo mig mamats en alguna barra de qualsevol bar ofegant les penes per no trobar feina en 18 anys.

Això em fa veure per primer cop, per mi sol, com de ràpid passa el temps i, alhora, pensar això COMENÇA a fer-me sentir una mica veterà de la vida, tot i que demà quan  desperti i estigui a classe un altre cop segurament aquesta sensació haurà marxat.