Pacte amb el diable: “Whárels?”

Canvi en el color del marc de foto.
L'ocasió ho valia... Muuuuajajajaja!

La cosa és que com a persona que es mou en el mon del cinema, sovint veig a personatges com Brad Pitt o George Clooney. Per què anomeno a aquests dos? Perquè l’un és del 1963 i l’altre de 1961. Si fem la resta 2011 (any en el que estem) menys l’any en que ells van néixer el resultat es igual a que tenen gairebé el doble d’edat de molts dels que llegiu el blog i tot i que a mi no m’ho pugui semblar, a les revistes sempre surten com els més “sexys” del món i nosaltres no. “Clar és que ells són famosos i a mi no em votaran”, dirà algun. Ja clar...

Jo he fet una investigació molt profunda i m’he deixat assessorar pel meu amic Georgy. Segur que tots penseu que es cuiden molt, que si photoshop, que si gimnàs... Res d’això, i jo que sóc una persona generosa, compartiré el secret amb vosaltres.

Realment, tots els que teniu un domini de la llengua anglesa gairebé tan bo com jo, la frase entrecometada (olé olé paraula molona que m’ha quedat!) del títol, ja li haurà dit alguna cosa. A aquells que no, paciència. Els que ni tan sols han vist que és una frase... Ufff! Per dir-ho finament, potser sabeu més suahili que anglès.

La frase és la d’un anunci, que per no dir marques direm que és una marca de cafè que va amb capsules, comença per N i rima amb espresso. Fa dues setmanes aquesta és la base de la meva alimentació i només us diré dues coses.

1. Vaig tot el dia com una moto.

2. Els obrers ja han començat a xiular-me pel carrer i a dir-me porcades.

Per tots els que no lligueu tan com voldríeu, aquí ho deixo.