La crisi de la SS

La temàtica nazi sempre ha donat molt a parlar, així que si esteu interessats en ella, no dubteu en deixar de llegir aquest text. Avui parlarem de la crisi de la Seguretat Social. Tots sabeu que us estic molt agraït i és per això que porto uns dies fent una investigació per informar-vos en primera persona dels problemes de la Seguretat Social. Com molts sabreu, m’ha costat molt aconseguir ficar-me en aquest món i realment el que us explicaré es descoratjador.

El primer que em va impactar va ser el lloc on em van ficar just abans d’entrar a quiròfan. Et posen una bata i uns calçotets que crec que estan fets de mig Kleenex i que, no sé si és que jo estic massa gras o què, però em quedava tota l’esquena descoberta i tampoc és que jo sigui Michael Phelps. Quan ja vas vestit de gala, et fiquen per un porteta pràcticament feta a mesura. Quan entres notes com si estiguessis envasat al buit com un pernil. Un cop entres, tothom allà va amb mascareta, et fiquen un barret la mar de maco i hi ha una seguretat del cagar. Explicació? Ni puta idea.

Després que t’introdueixin un parell de tubs per aquí i per allà, entres a quiròfan... TXUN! Aquí és on es noten les carències que hi ha. Per començar, a mi ningú m’ha avisat que havia de portar  anorac, llavors el mínim en ple estiu és que no comenci a tremolar de fred, alguna cosa no va bé! Com ho van notar, van portar-me una manta que era com un matalàs de platja que s’inflava amb aire calent. Allà t’estiren en una llitera (conegut com camilla en català no correcte, però comprensible, no és que operin a una persona a dalt i una altra a baix) i comencen a treballar.

Allà van passar pel meu cap imatges de tota mena que havia vist a la tele i que, a poc a poc, estava vivint. Una d’elles va ser quan el metge comença a dir “bisturi”, “gasas” o  “sudor”, que ja em diràs tu com polles pot suar un tio amb el fred que carda allà dins! I clar, imagineu-vos la cara de sorpresa quan començo a sentir: “sierra”, “lija GORDA”, “broca del 8”, jo pensava que m’anaven a arreglar la cama i resulta que es foten a fer una taula “fácil, rápido y para toda la familia”. Però ja va arribar el moment clau. El final. Quan ja havien acabat "de fer el moble", sento “grapadora”. Clar aquí ja vaig saltar: “tampoc vull que em feu un ninotet de “punto de cruz” però unes puntades per tancar la ferida no serà més...” després d’una injecció no vaig acabar la frase i no recordo res més fins arribar a l’habitació.

Però no tot són coses dolentes a la Seguretat Social. Em van col·locar unes gases per tapar la ferida i em van dir que me les traurien. Passi que em punxin la mà, d’acord que m’obrin la cama, fins i tot puc acceptar que em serrin un tendó, però pel que no passo és perquè m’estirin de la gasa. Jo he vingut a investigar una operació no una depilació. Però, oh! Sorpresa! Estan fetes d’un material que es desenganxa millor que la pega de barra. I és aquí on jo em pregunto, per què collons no fan les tiretes o l’esparadrap d’aquest material? L’adhesiu d’ara és una tortura més pròpia de la policia que parlàvem al principi del text...