Déjà vu

Foto realitzada pel fotògraf de l'empresa
(del contracte i del sou ja parlarem Pepet)

Moltes vegades he estat veient una pel·lícula amb molt interès i m’han posat anuncis en el millor moment. Això ho puc entendre, el que no té sentit és el fet que hi hagi tanta estona d’anuncis que al final m’oblidi del que estava veient. Una altra publicitat... Ahá! Molt atents tots els que us heu adonat que això ja ho havíeu llegit. Molt atents i molt bona memòria, perquè tot i que sembla que va ser ahir ja fa uns mesos. Els que no us heu adonat mireu l’última entrada de gener de 2011... 

Aquell cop m’indignava amb la publicitat dels windis queipers que t’ajuden a tenir uns abdominals de ferro, però és molt intemporal. Podria indignar-me amb els anuncis del telefonet vermell on una colla de sense vergonyes (de forma no pejorativa) fan el “gañan”. També podria indignar-me amb el cebragaso o com es digui l’animalet que abans era un ànec. Però últimament estic molt relaxat i no escric per això. 

Si feu una mica de memòria recordareu que de forma subtil i gairebé de forma imperceptible vaig anunciar un blog. Doncs bé l’èxit d’aquest artista va més enllà i tot i la seva fama, no ha anat pel camí fàcil: la mala vida, al contrari. Ha obert un web original i fet per ell on ofereix més possibilitats al seu projecte. Ni que sigui per tafanejar us convido, amb el seu permís, a que feu una visita a aquesta pàgina diferent, i per què no, si us agrada, aconseguir un dels seus quadres. D’aquí uns anys qui sap, potser podrem fardar amb les visites dient: “Això? Si, efectivament, és un Dumaq!”

http://dumaq.com