Notícia, sorprenent?

Per si algú no veu les notícies, llegeix diaris, veu la tele en general, no passeja per la seva ciutat/poble, o simplement no viu en aquest món vull comunicar-li una cosa, que de primeres us pot sobtar. Aquest cap de setmana hi ha eleccions municipals. Entenc que la gent que no s’havia assabentat estigui ara mateix al·lucinant, però no us amoïneu, a mi també em va costar adonar-me’n però va haver alguns detalls subtils que em van fer pujar la mosca al nas. 

El primer de tot va ser mentre veia la tele, vaig veure un anunci. Sortien unes noies disfressades de dones alegres i saltaven a corda amb una música catalana. Després es feia un salt al temps i sortien, possiblement les mateixes noies, ara vestides amb burkas, saltant a corda amb música àrab. Vaig pensar que devia ser una nova sèrie de l’Espanya cañí amb un personatge similar a Torrente. La “sèrie” es deia PxC, que vaig suposar que era una abreviació a l’estil UPA dance o CSI. Quan vaig veure que estàvem en campanya electoral vaig descobrir que era la publicitat d’un partit polític. El “Partit Xenòfob de Catalunya” o alguna cosa així era... 

Una cosa determinant per adonar-me que estem en campanya, va ser el veure en TOTS els fanals de la meva ciutat, com a mínim, un cartell d’algun partit polític. D’un mateix partit pots comptar uns 10 fanals seguits, que jo vaig pensar: “Collons! Fins i tot jo que soc curtet, al tercer fanal ja he captat el missatge!”. Els carrers estan plens de cartells blaus, grocs, vermells, verds, de tots colors. Però quan vaig arribar a casa, vaig veure que no era suficient, i en obrir la bústia vaig quedar enterrat sota 12.397 cartes que em demanaven a mi i als meus pares que votéssim.  

Que dic jo, si estem en crisi potser no caldria malbaratar d’aquesta manera els diners, amb un parell de cartellets o alguna carta potser ni hauria prou. Perquè no crec que surtin gaire econòmics aquests cartells amb fotos retocades, impresos en lones. Tot això ho deu fer algú extern, que es deu fer d’or, i no m’agradaria ser jo qui hagués de col·locar tots aquells cartells  amb uns eslògans que espero no paguin a ningú perquè els pensi, perquè el meu cosí de 10 anys els podria fer. En triaré un per sobre de tots que m’ha semblat espectacular: “A mi m’agrada aquesta ciutat. Vota PSC!”.  La veritat és que com eslògan és bastant pobre. El meu cosí li diu a la meva tieta “m’agrada aquest pastís. Compra-me’l!” i en només 10 anys ja s’ha adonat que és una frase que no porta enlloc... Seguim amb l’exemple de marques, com per exemple “L’Oreal”, que des de que tinc memòria tenen un eslògan i no els va pas malament. 

I ara com a punt i a part diré que m’agrada escriure en aquest blog coses menys transcendentals i més importants a la societat que la política, com pot ser la gent de la tercera edat, les disputes entre parelles, o altres temes que hem abordat. Així que faig una crida als polítics per demanar que es relaxin una mica i passin desapercebuts. A veure si puc acabar l’estiu sense tornar a dedicar un text per ells.