La caiguda d'un heroi

Normalment els meus textos són en clau d’humor, però estic abatut i avui no prometo res. L’altre dia vaig presenciar una cosa molt tràgica. Espero que cap de vosaltres hagueu de passar per aquí. 

Fa unes setmanes comentava que hi havia un nou heroi en la meva ciutat i que gracies a ell em sentia segur i tranquil. Doncs bé, m’ha caigut un mite. Que passaria si Spiderman anés escalant pels gratacels per entrar als pisos i segrestar gent? I si Superman comencés a robar bancs? Jo us ho diré. Per molt servei que hagin fet a la comunitat, deixarien de ser respectats per tothom i això és el que m’ha passat a mi. És dur dir-ho i em costa, però ho he de treure: ja no confio en els agents cívics! Ala, ja ho he dit!

Anava amb la meva moto alegrement i estava a punt d’arribar a casa. Esperava a que es poses verd un semàfor darrere d’un cotxe. Aquest va accelerar un cop verd el semàfor i va fer una frenada força brusca quan de sobte es va interposar en el seu camí una agent cívic. Fins i tot per la gent que no té carnet de conduir és evident que si nosaltres teníem el semàfor en verd ella... ufff com costa... ella el tenia... vermell! Si si si he dit vermell! I estava creuant! Mare meva.  Si no puc confiar en ells que em queda?

Aquell fet em va fer reflexionar. Una persona que dicta normes i després quan no està de servei se les passa per l’arc de triomf és la persona adient? Hauria de predicar a l’exemple. Com seria el país si per exemple la gent que retalla sous i ajudes socials no retallés dels seus sous i el seu gremi? Sort tenim que ells si prediquen amb l’exemple...