Incomprensible

Imatge triada pensant en qui ha inspirat el text...

He parlat de temes polèmics al blog; política, religió, iaies. Bé, les iaies potser no són un tema polèmic de per si, però quan veuen programes del cor o novel·les que em dieu? En fi, “al lío”. 

L’altre dia vaig tornar a disposar de temps lliure i vaig aprofitar per fer el que no he pogut fer durant aquest més de monja de clausura estudiantil. Una de les primeres coses que vaig fer va ser anar amb els amics a prendre unes copichuelas. Va ser allà on va néixer aquest text. Un bon amic em va obrir els ulls el cap de setmana passat. Em va proposar un tema en el qual moltíssima gent de la que llegeix el blog (partint de la base que tampoc som molts) també s’hi haurà fixat.

Estàvem a la barra quan vam mirar a una de les teles que hi havia darrere. Allà hi havia un canal d’aquests del TDT que tot el dia fan videoclips. Després d’uns moments de reflexió em va dir: “Conio! No puedo entender por qué en ningún bar la música es la misma que la de los videos”. I és cert, quin sentit té això? Després de molt reflexionar no se m’acut una explicació lògica d’aquests fets. Si vaig a un bar a veure el futbol no estic veient el Barça i m’estan narrant el Betis. I si vaig al cinema a veure La Roca el so no és el de la Blancaneus.

Així que aquest és un missatge de protesta per tots als hostalers. Entenc que això ens ho feu per tenir menys gent als vostres bars i així treballar menys, així que això és un avís, no una amenaça: us asseguro que el meu amic i jo anirem, amb reforços, cada cap de setmana a visitar-vos assedegats i treballareu com mai servint-nos copes, birres i mojitos. Amb nosaltres no es juga!