Disculpeu el fet de trigar
tantíssim en tornar a escriure. Però el senyor Kupyni, és a dir, jo, ha estat
d’exàmens i de fet una mica relacionat amb això anirà el text d’avui. No
parlaré de l’examen en el qual a la primera pregunta ja vaig ficar tip-ex.
Aquella pregunta que deia: “NOM”, i sí, és un fet totalment verídic igual que
el que ara narraré.
Ahir, dia de Sant Jordi el senyor
Kupyni i la
senyoreta Takanawa van anar a dinar (dinar d’empresa, no va haver
rosa de pel mig, no us penseu) i en un moment donat, concretament en el moment
de pagar, la senyoreta Takanawa va decidir que era el moment d’anar al lavabo.
Un lavabo soterrat i laberíntic que ja havia explorat l’intrèpid noi. Com ja
sabia que estaria sol una estoneta es va dir: “aprofitaré el meu pepino de
mòbil capaç que fer tot allò que es pot fer avui dia i m’evadiré del món una
estoneta”. Que si una parauleta triple en un joc, que si ara rebento un ocell
negre contra un porc verd, ara miro el correu... Però com la seva empleada
seguia allà abaix lluitant amb serps, dracs o “quesejo” va cometre un greu
error. “Va, miraré si ha sortit ja la nota del primer examen que vaig fer”. Tot
anava bé fins que finalment va entrar al campus virtual i va veure que sí havia
sortit. Fet al·lucinant: un mòbil que et permet veure la tele, amb el que pots
enviar mails, jugar a jocs millors que les consoles que teníem no fa tants anys
I NO OBRE UN PUTO PDF!
En fi, el senyor Kupyni ho va
assimilar bé i va passejar pel centre tranquil·lament. Bé, tot lo
tranquil·lament que permetia el carrer atapeït de gent. I bueno, qui passejar
passejava, però cercant una biblioteca que li permetés veure la seva nota.
Mirant el seu meravellós mòbil que no obre PDF, però amb una precisió extrema
pot dir-li on hi ha una biblioteca, va arribar a “la Biblioteca de Catalunya”.
“Aquí hi haurà ordinadors amb connexió” li va dir a la Tricia, que encara era
amb ell fent la passejada, també d’empresa es clar. Sense saber com, van entrar
a la Biblioteca de Catalunya amb un plànol en mà de les sales més interessants
per visitar i per un pèl no li els hi endinyen una visita guiada. Minuts
després sortien per una altra porta sense haver aconseguit el seu objectiu i
sense entendre encara que havia passat i com havien arribat a aquella situació.
Llavors si, el senyor Kupyni va resignar-se i va gaudir d’un bon dia de Sant
Jordi.
PD1: Minuts després el senyor
Kupyni va descobrir que havia aprovat aquell examen.
PD2: La senyoreta Takanawa no va
aconseguir lliurar-se de pagar el compte en el restaurant
l’Oliva (el local nou), cosa que si
va fer en Kupyni inventant-se una trucada i sortint al carrer.