Sóc un amant de la bona cuina i m’agrada cuinar, però, tot i així, avui no parlarem de cap mena d’aliment ni cap salsa. Avui parlarem d’estudis, concretament del Pla Bolonya i a qui es menjaran a la bolonyesa o amb patates serà als estudiants. El millor de tot és quan ens venen la moto amb no sé quines històries de que a Europa sempre ha estat així i que les titulacions s’anivellaran amb la resta del continent.
La realitat és una altra. Si el sistema educatiu canviés i fos des de bon començament com a Europa, possiblement la cosa funcionaria. Però ja de petits ens tenen acostumats a donar-nos tot mastegat a classe i després, a casa, no has de fer gaire cosa, per no dir pràcticament res. Aquest “pla” és més inviable amb la cagada de l’ESO: 4 anyets a l'institut per fer una bona colla d’amics. En quant a l’aprenentatge, el nivell d’exigència és similar al de l’escola i pots aprovar sense suar massa. Per posar un símil, és com anar al súper i agafar un pot amb salsa bolonyesa, quan arribes a casa només l’has d’escalfar i llestos.
Quan ens fem grans i decidim fer una carrera, a una persona que porta 15 anys estudiant d’una manera li diuen de cop que per aprendre no només no li donaran tot mastegat si no, que ha de cultivar els ingredients, tractar-los, triar ell quins son els bons i els dolents i finalment cuinar-los tots junts per fer una bona bolonyesa, a les dues setmanes aquesta persona estarà en un racó de casa fotent-se cops al front contra la paret.
En el cas de que t’acostumis a aquest nou ritme, oblidat de tenir temps per tu, de fet ni per tu ni per treballar. Això estaria bé si estudiar fos gratuït, però com que no ho és l’única possibilitat és fer de pidolaire al metro en els trajectes cap a la universitat.
Com a traca final, els últims dos anys has de fer un màster que no serà precisament econòmic, si no, és com si haguessis allargat 3 anys més el batxillerat, és a dir sabent una mica més de tot, però sense cap mena d’especialització. Així que a l’hora d’anar a demanar feina, enlloc de dir que has fet un grau sense màster li pots dir a l’entrevistador que pots caminar fent el pi, que pots dir l’abecedari seguit amb un sol rot o qualsevol altre habilitat pintoresca que tinguis, perquè potser així li caus en gràcia i tens més possibilitats d’aconseguir la meravellosa feina que et remuneraran amb uns envejables 1.000€.
Veient totes les avantatges que aquest nou sistema comporta, jo em pregunto: perquè cada cop que acaba un semestre les secretaries, els professors, els conserges i les dones de la neteja se’t tiren a sobre perquè et passis a grau? I si els dius que no, perquè et miren com si fossis burro per no aprofitar l’oportunitat? Així que futurs llicenciats: acabem aviat les nostres carreres abans de que ens posin a tots davant d’un mur i vulguin afusellar-nos per no voler adaptar-nos al meravellós futur que ens oferireixen.