L'altre dia, en un dia plujós, van sortit a passejar alguns dels animals que més fàstic fan al món. Feia temps que no els veia alegrement campant per la ciutat. Això em fa pensar que, a més de lletjos i fastigosos, són idiotes, perquè tenint tot l’any per sortir, trien els dies que plou, que el que menys ve de gust és sortir al carrer. Molts dels animals que ara diré segur que us poden semblar dels més entranyables, però si els mires amb deteniment tots ells tenen coses que els fan sinistres.
Començaré pel que més fàstic em fa i el qual ha inspirat aquest text, i per això li he dedicat la foto. Es tracta del cargol, un animal que sembla un moc gegant i que es mou. A més, en especial a la tardor quan surten tots en massa, és inevitable acabar trepitjant-ne algun, i sense cap mena de dubte, això es el que el fa més fastigós. Tot i que en un primer moment la sensació és similar a la de trepitjar un "kiko", quan t'ho mires detingudament el que realment has trepitjat és un moc gegant. El que em sembla més greu de tot, és que hi hagi gent que se’ls mengi, i molta d’aquesta gent s’escandalitza quan a països asiàtics mengen escarabats, saltamartins o algun insecte per l’estil. Almenys aquests animals tenen una estructura definida i s’aguanten drets. (NOTA: tampoc me’ls menjaria ni boig)
Aquest següent animal no fa fàstic, però depèn com, fa por. Es tracta de les tortugues. Tenen la seva gràcia, però quan comencen a estirar el coll fins extrems inimaginables, mostrant les dues taques vermelles que tenen al coll, són molt sinistres. A més, com les cuidis bé, comencen menjant gambetes petites i acaben menjant pernil o pollastre. (Ho he vist amb els meus propis ulls.)
No tinc res en contra dels animals que duen la seva casa a l’esquena, en contra del que pugui semblar. De fet aquí podria parlar de paneroles (cucarachas segons el sr. Google), rates o qualsevol altre animal que pugui sobreviure a un atac nuclear, que és un fet del més intrigant. Però no perdré el temps amb aquests, sinó que passaré directament a l’animal que possiblement és el més sinistre i més fastigós per a gairebé tothom, i si no és així, hauria de ser-ho! El cuc de terra (la lombriz vaya...). Aquest animal, també surt quan plou, però passarem això per alt. No te cames i es desplaça de forma força hàbil, però bé això també és igual, el que realment m’al·lucina, es que pugui haver un animal, que tingui el cap com el cul, tot i que com algú molt intel·ligent m’ha dit, no dista tant d’algunes persones. Suposo que ho deia per la merda que té la gent al cap. No ho dic per cap dels que llegiu aquest blog, així que si algun lector se sent al·ludit té un greu problema!