La setmana passada parlàvem de la que jo crec que és la mentida més extesa i més creguda del món. Avui no vull abandonar el tema de les mentides i parlaré d’una que potser no és tan important, però a mi em toca moltíssim més els collons.
Per què? I recalco PER QUÈ la gent que es dedica a posar el temps als panells del metro de Barcelona es dediquen a riure a la nostra cara? Molts sabreu ja de que parlo, els que no ara mateix us ho explicaré. No trobo massa normal entrar a l’andana i cridar: “siiii, vamoooooos 37 segons només” mentre m’agafo amb energia el paquet. Però no ho hauria de fer si no m’enganyessin. Normalment arribo i falten uns 40 segons, em despisto, torno a mirar i queda 1minut. En aquell moment suposo que ho he mirat malament. Després d’una estona, miro de nou i queden 50 segons. Total que al final porto esperant 5 minuts i en cap moment ha faltat més d’un per què passes el metro. Sé d’un home que ara viu al metro perquè el dia que va arribar ficava que passaria en 20 segons i encara pensa assegut en el seu racó mirant a la paret, “No falta res, ara vindrà. No falta res, ara vindrà...”.
Això em fa pensar i clar, si penso, he d’escriure aquí. No és que la gent es tiri a les vies, és que arriben i veuen 30 segons. I vegin metro o no, als 30 segons ells pugen, perquè diuen: “Qui ho sabrà millor la gent que treballa aquí o jo que soc un simple usuari?”. Així que com a petició formal demano que si falten 5 minuts perquè arribi el metro, m’ho podeu dir, no hi haurà conseqüències, però si m’enganyeu un cop més, no prometo res...